Tornada al vespre
camí de llums massa escampats.
El vent ha deixat que
l’Orió vigilés de lluny
un somriure inevitable.
Un avió passa tot fent l’ullet
com si conegués tots els secrets.
I tot el camí és com una dansa
d’amplíssims moviments
mentre minúsculs acaronaments
entren ben endins per cada porus de la pell.
Ben endreçats,
els riures i el gest amagat
no destorben cap batec
que va fent el seu camí, com si tingués tot just una mica de pressa.
0 Respostes a “Dansa. Quadre de Pablo Picaso”