“Si estem sempre disposats a ser feliços, és inevitable no ser-ne alguna vegada.”
Blaise Pascal
Buscant una imatge a Google per il·lustrar la felicitat he trobat aquesta formúla com a imatge. La inserto i m’adono que és la fórmula de Punset al “Viatge a la felicitat” algunes lletres són diferents de les del llibre en català, per allò dels idiomes, suposo, però la fórmula és la mateixa.
Per a mesurar la felicitat que ens pot donar una activitat o un projecte concret.
E = emocions al començament i al final del projecte. (Com que E ho multiplica tot, és el factor més important)
M= manteniment, dedicació i atenció al detall
B= gaudi de la cerca i l’expectativa
P= relacions personals
A sota hi ha els factors reductors de la felicitat:
R= No saber desaprendre allò que ens han ensenyat i ens fa nosa per aprendre coses noves, haver de recórrer a la memòria grupal, a interferència amb els proceoso automatitzats i el predomini de la por.
C= la càrrega heretada: mutacions lesives, desgast i envelliment, exercici abjecte del poder polític i estrès imaginat.
No és gens fàcil de calcular però té la seva gràcia. El seu què, vaja!
0 Respostes a “Blaise Pascal”