CANÇÓ BREU
Totes m’estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d’un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m’omple.
Només l’anhel d’infinit
i el vent, per les quatre portes…
Palau i Fabre
Comentaris Recents
 | carmerosanas a Mem vingut de la Mercè… |
 | Eva Martínez Viciana a Mem vingut de la Mercè… |
| Carme Rosanas a Personatges itinerants |
 | josepmanel a Personatges itinerants |
| Carme Rosanas a Personatges itinerants |
Flickr Photos
|
Una canción muy egocentrica!
Jaaaa
un beso
Preciós….Per cert, llegint el post de les neurones mirall ( he estat a punt d’escriure hormones mirall…) les meves deuen estar cegues darrerament, o bé esperen el dia 10 a veure què passa, perquè m’ho agafo tant a pit? Mamaaaaaaaa, em fan pooooooor!
Carolina, però és que els poetes… ja se sap… les enamoren totes. O, no?
Zel, em sap greu però crec que tot això de la política està anys llum de les neurones mirall… o potser és que les tens ben desenvolupades i saps veure el que diuen el que pensen i totes les seves intencions i aleshores, Clar, nena que tens por! Mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
Precios . pero quin petir amb tantes UFFF.
Au, va! Vols dir que patiries gaire, Striper?