La història dels Personatges itinerants està acabada i molt ben acabada.
El final resolutiu el va donar fa pocs dies elveidedalt de Malerudeveuret, descobrint els enigmes que estaven plantejats. Després en Queralbs del bloc Viure.cat l’hi ha donat al relat un to poètic, de projecció cap al futur, ben tendre i finalment la Carme F. de Somnis i realitats ha acabat posat el punt i final amb una visió molt seva i molt suggeridora, d’aquest futur tot jus t insinuat.
El tret de sortida, el va donar Ignacio de Bocins de nit .
És una historia en 35 mini capítols o posts escrita a 8 (de fet hauria de dir 16, que tots en tenim dues) mans, amb la particularitat que cadascú va aportar un personatge i després s’han anat integrant els personatges de tots en una mateixa història.
Ha estat un camí una mica difícil, amb molts incidents i baixes dels col·laboradors per una pila de motius. Però el resultat final, jo crec que, ha estat molt positiu.
Entre el començament i el final, qui més qui menys, hem escrit:
Josep-Manel de Filant prim , Caterina de No em diguis que és un somni , Sol Solet, i Carme R o sigui jo mateixa.
Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració.
Si voleu llegir una història interessant, aquest cap de setmana, ja ho sabeu.
Ho vaig a seguir marxo.
A mi em va saber molt de greu haver-ho de deixar per motius de feina i una sèrie de complicacions. Tot i així, al manco m’alegro d’haver creat el personatge de la Júlia a qui, per el que he vist, li heu tret força rendiment!
Espero que t’agradi, Striper, però a aquestes hores del matí?
Doncs si, ja has vist que la Júlia ha acabat el relat. Hi ha hagut força Júlia, en tot el relat.
M’ha fet certa gràcia reconèixer com els personatges que et naixen després prenen volada tots sols, com si foren els fills. Tot i que en aquest cas accepte de molt bon grat la seua maduressa. Saps si hi ha editorials interessades en aquesta joia?
T’asseguro, Josep Manel que les editorials i jo… de moment, tenim molt poca cosa a veure. O sigui que no ho sé ni crec que ho sabré…