.........La fada blanca...........
......de cabells vermells........
......voleia sobre les flors.......
....dels pètals dels clavells.....
...............Feliç silenci.................
..........Remor a les andanes..........
..............Passes filades...............
........Com en un vestit de lli.........
........S’amanyaga un somrís.........
...........Esbramega l'ós.............
.......al mig de la vall quieta.......
.........Sap que és el darrer.......
......Com les mirades furtives, .....
.......que encenen el batec ........
......ardent de l'amor primer, ......
.......d'una primera besada. .......
............ ... Enmig del riu ...........
......... el corb marí es pentina ....
........... sobre una branca. .........
Tots els homes 
Ara em sento molt inculte perquè no sé pas qui és aquest bon home, però la seva frase la podria firmar jo perfectament. Respon a la meva teoria de que sempre m’envolto de cracks i de gent que està per sobre de mi, i que lluny de tenir-los enveja, n’aprenc totes les coses bones que puc. Per això són millors, oi, per ensenyar-nos a millorar també a nosaltres.
De tots… De tothom es pot aprendre alguna cosa… Fins i tot del més inepte…
Ni que sigui com no s’han de fer les coses…
Jo també, fins fa poc, creia que existeix persones que son millors que jo…
Segurament tindran més coneixements en alguns (o molts, o tots els) temes “rellevants” de la vida…
O seran ascetes, o sants, o creguts, o fantasmes…
Però això no els fa “millors” que jo, ni que ningú…
Serà què he conegut massa gent que ha intentat (e intenta) fer-te sentir inferior, no tan bo com ells… I respectant tots els seus coneixements, l’únic que demostren és que son uns pobres d’esperit…
Ja està! Ja m’he deixat anar i us he plantificat un rollo de ca l’ample…
Perdona, Carme, i les visites…
Petonet
Bona nit ;¬)**
per cert Carme…. el teu servidor on para, perquè acaba de assignar una hora més al meu comentari… i com no havia mirat l’hora quasi em dona un algo
Ara son les: 01:17….
Petonet :¬)***
Aixo em recorda lo del Eisten que deia que tots som uns ignorants el que pasa es que no ignorem las mateixes coses.
Xexu, la veritat és que jo tampoc coneixia de res a aquest home, o sigui com a mínim tan ignorant com tu o segurament molt més, però m’encanten les cites, les frases ben trobades que amb quatre paraules et diuen alguna cosa d’important i les col·lecciono (com els moments) i tinc llibres de cites. Vaig trobar-ne una d’aquest senyor en un llibre, vaig buscar qui era a la Wikipèdia (ara he posat l’enllaç al post, pels que vulguin saber qui és) i precisament allà en vaig trobar encara més d’interessants. La teva teoria em sembla genial, jo també en sóc partidària aprenc, aprenc dels que tinc a prop. Sempre. I no s’acaben mai les coses que pots aprendre de la gent que t’envolta.
Barbollaire… millors que tu? segur que ells no s’han fixat mai en una evidència flagrant que jo sé de primera mà i que si voleu la comparteixo amb vosaltres: que tots, tots, i ells, els primers som tan poqueta cosa… Tots fem el que podem i el que sabem. Hi ha savis molt savis que es relacionen fatal i són raríssims en el tracte humà. Hi ha persones senzilles que saben fer bé un millió de coses. Però en el fons tots actuem com podem… i res més. I si fem tots com en Xexu, com jo intento fer sempre, aprendre dels que tenim al voltant… saps què? en surt una cosa meravellosa que és aprendre junts, tantes coses!
Striper, molt bona la frase d’Einstein. No la coneixia, ja en tinc una més a la col·lecció. Gràcies.
És una frase fantàstica. Molt sàbia. M’encanten les cites. Tinc uns quants llibres, a vegades les imprimeixo des d’internet i altres vegades les apunto
Una abraçada!
És de savis observar als altres, aprendre d’ells i després aplicar.
un petonas
M’agrada i comparteixo la frase.
Me’n recorda una altre que vaig llegir no fa gaires dies que deia:
Una gran persona no et farà sentir mai insignificant…
Salut. onatge
El do de saber reconèixer les qualitats dels altres i, a més, intentar aprendre d’ells, dubt que el tengui tothom. Però qui el té, te molt guanyat.
Sabeu què? Des que tinc el blog i, per tant, en visite d’altres… no podeu ni imaginar les coses que estic aprenent… de vosaltres, dels blogs que visite. En aquest sentit, estic contentíssima.
Gràcies.
Ops…he vist ara que el comentari que t’havia deixat fa dies no s’ha publicat.
Volia només agrair-te pels teus comentaris i dir-te que el teu blog m’ha molt agradat….parauels i imatges!
Seguim en contacte
és una cita super encertada, i de tothom tenim coses que aprendre!!!!
besets!
I si no són superiors, també…Jo cada dia, cadascun dels dies, aprenc alguna cosa dels meus nens de la classe (me’ls faig meus, que egoista…) però és així, cada dia m’ensenyen una nova mirada, un nou repte em presenten… i que duri! Petons!
Gràcies a tothom, per la visita i pel comentari…
Zel, tens raó, però jo crec que precisament si els nens ens ensenyen coses, és perquè en algun aspecte “saben” o “tenen” més que nosaltres: més espontaneitat, més curiositat, més sensibilitat… més el que sigui… oi?
Cinzia, el servidor de Bloctum ha funcionat malament durant uns dies, suposo que per això alguns comentaris no van quedar.
Ja ens anirem llegint.
Aquesta capacitat d’aprendre és al que ens fa superiors.