.........La fada blanca...........
......de cabells vermells........
......voleia sobre les flors.......
....dels pètals dels clavells.....
...............Feliç silenci.................
..........Remor a les andanes..........
..............Passes filades...............
........Com en un vestit de lli.........
........S’amanyaga un somrís.........
...........Esbramega l'ós.............
.......al mig de la vall quieta.......
.........Sap que és el darrer.......
......Com les mirades furtives, .....
.......que encenen el batec ........
......ardent de l'amor primer, ......
.......d'una primera besada. .......
............ ... Enmig del riu ...........
......... el corb marí es pentina ....
........... sobre una branca. .........
42.- 
Avui sembla que a casa teva s’obre….M’has d’explicar això de les baules…jo vaig llegint, i sé que m’agrada, i molt el que escrius, ara m’has de dir el perquè del nom…encara que ho imagini…Petonets, maca!!!!
Sí, noia, per fi s’obre el meu blog! Jo tampoc podia.
Vaig anomenar-les Baules, perquè fan cadena. Cada tanka té alguna cosa de l’anterior: una expressió, una paraula, alguna vegada un vers sencer. I així totes queden lligades amb l’anterior i amb la següent. I també van seguint un camí interior que jo vaig recórrer en un moment determinat de la meva vida.
doncs molt curtetes i molt maques, i a mes venen del teu reconet més íntim? preciós!
(m’ha agradat molt allò del llapis vermell!)
besets!
HO sento pero no podia arrivar a casa teva,les baules maquisimes.Bon Dia.
M’agraden molt les teves baules.
Un petonet
Benvolguda Carme, diumenge vaig enviar-te un comentari, i ahir vaig veure amb sorpresa meva que no havíen quedat…
El pas
pels laberints
sempre deixa
rastres…
La gramola
de la nit
ens regala
música sencera.
Es belluga
la flama
i la teva ombra
és com una
màscara.
El record
sempre neix
de la nostra
cendra…
Sempre hi
ha algú
que ens vol
barrar el pas…
però no ho
aconsegueix
qui vol
si no qui pot…
Caliu és el
que ens falta…
La lluna regeix
les meves
marees d’home.
Som allò
que volem ser.
I per això
se’ns recorda…
Ara una vegada reescrit potser ja no guarda l’ordre que vaig seguir en el seu moment, però he volgut tornar-ho a escriure.
Salut Carme. onatge
Carme!
Com el Josep Manel, jo també he canviat d’adreça. És:
http://caterinacortes.wordpress.com
Et segueixo llegint!
Una abraçada!
Doncs a mi em va passar com a Onatge, et vaig deixar un comentari a les baules i, l’endemà, en tornar a entrar al teu blog, em va sorprendre que no hi fos, el comentari.
Et deia alguna cosa així com “preciosíssimes baules” i “preciosíssimes imatges”. M’han encantat!
A veure si ara hi ha sort i el meu comentari no desapareix.
Molt suggeridores les baules, Carme! L’enhorabona!
El Bloctum ha funcionat molt malament aquests dies i deu ser per això que no s’han guardat els vostres comentaris. Jo tampoc podia accedir-hi i per tnat no tenia els enllaços vostres tampoc. he anat fent el que he `pogut. Espero que no desapareguin més comentaris.
Caterina ja et tinc linkada amb la teva nova casa!
Gràcies Onatge pels teus regals una vegada més. Jo insisteixo, per a quan el teu blog?
Gràcies Mercè, Anna, Striper, Noves Flors, Teresa.