19.- Els nous fantasmes
de nits, a visitar-me, vénen en somnis, com si fossin persones,
desconeguts fins ara.
20.-
No els vull a casa,
desconeguts de sempre.
Escolto l’aigua,
la claror m’acarona
i el vent fa pessigolles.
21.-
Oblido els llibres
que em duien de viatge i torno a casa sense mirar les hores que em fugen d’esquitllada.
Quines preciositats, Carme…
Un xic melangiosos, potser?
Però m’han dibuixat un somriure… És bonic començar el dia trobant tanta tendresa, tant de sentiment.
Moltes gràcies.
Amb el teu permís, un petonet dolç
;¬)*
perqué porto la por dintre meu
si som fulles seques a la tardor
que volen formant rotllanes
i acabarem consumint-se pel foc
tots els meus llibres
moricecs que aletegen
m’omplen la vida
de pors i fantasia
aquesta nit eterna
m’apunto al bo del barbollaire -és bonic començar així el nou dia…
21 baules són moltes baules!
Esperem que no s’espatlle la cadena…
Els vells fantasmes si els vull
doncs jo els he triat.
http://dellibres.bloc.cat/
Que bonics son els meus llibres
ells son el meu tresor,
que faria si no els tingués…
Moriria de tristor
Petonets